El bon pagès Medir visqué vora l'any 303 durant el domini romà de Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d'ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès plantant faves.

El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat. Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell lloc i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. I, despré de la seva marxa, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.





Més tard, els romans passaren i preguntaren a Medir pel Bisbe, i el pagès els respongué que acabava de passar mentre ell sembrava les faves i que el trobarien pel camí. Però els romans, en veure les faves florides, no es cregueren al pobre pagès i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.

1.500 anys després, Josep Vidal i Granés, forner de professió al Monestir de Sant Cugat, es casà amb una barcelonina i s'instal·là al carrer Gran de Gràcia després de la seva urbanització. La data del seu naixement és confusa, ja que amb les guerres carlines, la crema de convents i l'exoneració dels monjos es va perdre molta documentació, però sembla ser vora els primers mesos del 1803. Era un home malalt i molt devot de Sant Medir. Veient que no es curava va prometre al Sant que, si ell obrava el miracle, passejaria cada 3 de març cap a l'Ermita de Sant Cugat muntat a cavall amb un sac de gemecs anunciant a tothom el miracle.

Dos anys més tard, al 1830, un cop millorada la seva salut, emprèn una romeria pels carrers de Gràcia. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s'anaren afegint amics, veïns, coneguts... fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants. El Diari de Barcelona, l'any 1853, informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que aplegava 300 persones d'arreu de Barcelona. El bon Vidal morí a Barcelona l'any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.




Font: web de la Federació de Colles de Sant Medir


Lletra cedida per Anna Vives.